divendres, 29 d’agost del 2008

Menudo Kilombo!

Primer de tot, el vídeo en exclusiva del president Lugo. A veure si trobeu els catalans infiltrats:




Josias era un nen petit que va assistir fa gairebé dos anys a un partit de futbol del seu club preferit "El Cerro". De tornada va rebre un tret de mans d'un "llamador" del Partido Colorado (persona encarregada de defensar al seu partit a tots els mitjans). L'assassí es troba a la presó tot i que encara no ha sortit la sentència, però malauradement donat el poder i la corrupció que envolcalla a l'empresonat es preveu que no sobrepassi els 4 anys. Al voltant d'aquesta injustícia vam poder visitar a la familia del nen, així com a tota la gent que està organitzada al voltant d'aquesta lluita per aconseguir la pena màxima de 25 anys. Com a acte de denúncia vam poder sentir a cantants com Pachin o com Amarillito, acompanyant prèviament a la convocatòria amb la batucada, així com també vam veure una pel·licula de dibuixos ja que els nens eren els protagonistes.

La resta de dies ens hem dedicat de ple al nostre projecte d'apropament als "Consejos de Juventud". Vam poder parlar amb Tuna, la coordinadora de la casa de la juventud per aquesta matèria. Avui divendres, uns quants de nosaltres (Uri, Jaume i Noe) hem visitat la ciutat de Limpio. Allà hem pogut veure el seu consejo; un espai ple de joves, que compta amb una biblioteca amb llibres cedits per Espanya i visitada majoritàriament per nens i nenes donat que es fa préstec de jogines i d'un espai on poder jugar. Tots ells han compartit la seva experiència amb nosaltres.

Una petita mostra de la nostra professionalitat fent el primer intent de gravació

Arribats aquest punt cal fer un gir i... Endinsar-nos a les nits i a la juerga:) Dimarts vam anar al Britania a sopar a lo grande i fer una mega birra. Però Dimecres encara vam anar més enllà: primer vam començar amb un concert d'homenatge a José Asunción Flores, comunista i inventor de la Guarania, i després... nit de Karaoke!! Crits, balls i sorprenentment la nostra nostalgia va ser paliada amb "Paraules d'amor" de J.M. Serrat. Increïble però cert! La vam poder cantar! Vam acabar la vetllada amb la Maria Rios pujada amb una guitarra a un mini escenari que hi havia a un bar de camí cap a l'hotel, tocant una cancó revolucionaria i la internacional! Impressionant!!!

Al Britania entre birretes


No és el que sembla...

Cantandooooo, me paso el día cantandoooo

Apa, fins a la pròxima crònica una abraçada gran i sobretot... FEU-NOS COMENTARIS, que ens fa molta ilu!!!

dilluns, 25 d’agost del 2008

De campaments!

Després de varis dies d'intensa activitat, per fi tornem a actualitzar el blog. El passat divendres vam tornar a Areguá, a un barri proper a la ciutat. Allà vam conèixer una comunitat de veïns que s'està organitzant per reclamar diverses millores pel barri: que eixamplin i empedrin els carrers perquè hi puguin passar vehicles, més línies d'autobús (només n'hi ha una que els comuniqui amb Asunción, i el viatge dura 1 hora).

De pas vam fer una mica el pagès perquè molts veïns tenien horts amb una mica de tot, però sobretot la "frutilla", que és com en diuen de les maduixes i que es veu que és molt típica d'Areguá. Ja posats, vam practicar una mica recollint-ne, i vam comprar els ingredients pel dinar, i la diferència amb una amanida d'enciam i tomàquets acabats de collir es nota.

La casa del barber del barri, el president de la comissió de veïns.

Dues expertes en recollida de "frutilla".

Al cap de setmana ens van convidar als campaments del Movimiento por la Revolución Estudiantil, o MRE, el principal d'estudiants de Paraguay, ja que treballen sobretot a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional (la facultat més gran i on els estudiants es mouen més de la universitat més important del país).

Els seminaris, debats i tallers van ser molt interessants, ja que vam aprendre com era la situació de l'educació superior de Paraguay, la seva història i els principals problemes que pateix, i evidentment quins passos hauria de fer el MRE per solucionar-ho. Tot i que són molt treballadors i seriosos quan toca, no van faltar la diversió, i tot i que ens van donar una repassada al fútbol (en aquest continent ho duen a la sang, què hi farem), en el bolei ens vam defensar. Ah, i per la nit sempre hi havia festeta, i la veritat és que els universitaris paraguayos tenen molta marxa (d'això no vam fer fotos)...

Foto d'equip del MRE, amb alguns catalans i catalanes infiltrats.

Després de recuperar-nos, avui hem anat a San Vicente, un barri d'Asunción, on hem conegut alguns veïns que ens han parlat de les problemàtiques de la zona, i com sempre, ens han convidat a fruita dels seus jardins (mores i "carambolas"). Per la tarda hem fet el turista (ja tocava!) pel mercat número 4, que és un mercat enorme (com una illa sencera de cases) que podríem descriure com una mescla entre els encants i la Boqueria de Barcelona. Ja tenim "remeras" (samarretes) del Cerro Porteño (un equip de fútbol d'aquí, amb els colors del Barça) i alguns termos, guampas i bombillas: el "kit" de prendre tereré. I per si fos poc, arribem a la Casa de la Juventud i ens ensenyen les noves samarretes de Radio Rebelde acabades de fer, una llaminadura irresistible que hem hagut de comprar...

Algunes de les quatre cosetes que hem comprat avui.

Bé, fins la propera que tinguem un respir.

dijous, 21 d’agost del 2008

Avui... Fernando de la Mora!

Avui hem visitat una de les diferents ciutats perifèriques a Asunción: Fernando de la Mora. El Juan ens ha anat guiant per una de les villes de la ciutat, mostrant-nos algunes de les problemàtiques més evidents de la zona.

Aprovechamos para saludar a los paraguayos y paraguayas que nos leen y no entienden este guaraní nuestro, el catalán!

Les cases que hem visitat avui, constitueixen el primer habitatge social (és a dir, assequible per a la gent amb menys recursos) del Paraguay. Fa 20 anys aproximadament, un grup de persones que no tenien on viure va ocupar uns terrenys abandonats i van mobilitzar-se massivament per aconseguir un habitatge digne. Després de dos anys d'enfrontaments amb la policia, de ser reprimits i de viure en cases de cartró, van aconseguir que l'estat els construís la seva casa (finalment no de manera gratuita, però sí a un preu assequible). Malauradament, després d'això, mai més cap institució s'ha preocupat mínimament de la seva situació.

Visitant el barri.

Per aquest motiu, en l'actualitat han anat sorgint diferents problemàtiques: persones sense feina que es veuen obligades a vendre la seva pròpia casa i anar a viure de nou en "chabolas" a la vora del riu, un centre educatiu insuficient i poc preparat o una atenció sanitària i un sistema de clavagueram inexistents, entre d'altres. Per tots aquests motius, la gent es veu amb la necessitat d'organitzar-se en comissions veïnals per tal de vetllar pels seus drets.

Foto de l'equip d'avui.

L'Uri i el seu petit doble paraguayo.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Barris d'Asunción: San Pablo i Herrera

Ahir al matí va ser el torn del barri de San Pablo. En realitat no vam arribar a saber quina era l'activitat planificada, perquè la pròpia vida del barri ens va obligar a desplaçar-nos fins l'hospital, on una dona tenia problemes perquè atenguessin a la seva filla a urgències. Un cop es va resoldre la qüestió, vam tenir l'oportunitat de conèixer a les treballadores de les casetes que envolten la instal·lació, on vénen menjar. La veritat és que hi havia molt de moviment al voltant de l'hospital. Aquestes treballadores ens van explicar que no fa gaire han estat a punt de perdre la seva feina i el seu mitjà de supervivència perquè des de l'ajuntament les volien desallotjar. Gràcies a la seva mobilització i el recolzament d'una de les regidores de l'ajuntament han aconseguit mantenir el seu lloc de treball. Estant en això, va aparèixer una senyora que, en saber que visitàvem el barri, va voler fer-nos saber el succeït el 2004 a l'Ykua Bolaños. Sobre aquest tema us en parlarem més endavant, però us avancem que es va tractar d'un assassinat en massa causat per l'avarícia de l'empresari. El fill d'aquesta senyora, metge de l'hospital de San Pablo, hi va perdre la vida.

Davant de l'Hospital de San Pablo amb les treballadores de les casetes de menjar i l'activista al moviment en relació a l'Ykua Bolaños

Al migdia vam fer un break i vam anar a dinar amb un grup de joves del barri:

Milu, Noe i Maria preparant el dinar

A la tarda vam visitar l'escola d'un dels nois que ens acompanyava, el Jorge. Ell estudia als Maristes, que ens van obrir les portes molt amablement per veure el centre. Per cert, el director és un català de Banyoles.

Fent algunes visites als veïns del barri, un botiguer ens va convidar a entrar a casa seva i ens va transmetre quines són algunes de les problemàtiques amb què es troben. La més destacada segurament és la del transport que connecta San Pablo amb la resta de la ciutat. A Paraguay les empreses d'autobusos (colectivos) són totes privades i, com se'n deriva, els propietaris d'aquestes empreses no busquen ser útils a la població i resoldre les necessitats d'aquesta, sinó que l'únic objectiu és l'enriquiment personal. És per aquest motiu que no hi ha cap línia de colectivos que faci parades al barri amb la regularitat necessària. Això dificulta molt el dia a dia de les persones que viuen al barri i alguns dels veïns i veïnes han decidit impulsar diferents propostes per tal de sumar forces a la seva reivindicació.

Ja a la tardesita vam acabar la jornada al centre neuràlgic on s'organitzen les activitats que es fan al barri: la casa de Doña Loli. Allà vam compartir experiències organitzatives de totes les edats i orígens. Realment ens vam quedar admirats de com tothom es va mostrar tan sincer i transparent amb nosaltres sobre el que els mou a lluitar per una societat més justa. Doña Loli és per tots nosaltres la demostració de què obstacles com la pobresa, ser mare d'una família nombrosa i la manca d'uns estudis no tenen per què ser impediments per detectar injustícies i lluitar contra elles. Justament avui hem visitat un barri molt diferent a San Pablo, el barri d'Herrera, de classe mitja-alta. La desigualtat és massa òbvia com per mostrar-se indiferent.


A casa de Doña Loli

dilluns, 18 d’agost del 2008

Lambaré

Avui hem tornat a Lambaré (com ja van fer la Noe i l'Oriol l'altre dia), petita població propera a Asunción. Ahir vam fer-nos el nostre sopar, perquè ja estàvem farts de menjar lomitos i Sancho Panzas (entrepans i hamburgueses, vaja), i avui també ens hem cuinat el nostre dinar i ara passarem a fer-nos el sopar. Més econòmic i acompanyats per la gent de la Casa.

Per la tarda ens han dut a una ràdio comunitària de San Isidro, un dels barris de Lambaré. En un petit centre cívic, anomenat Che Burrito ("el meu burro"), els veïns han creat una ràdio, Radio Kasike... que emet de 6 del matí a 10 de la nit! Tot autoorganitzant-se i participant, sense cap profit ni benefici. També hi ha una petita biblioteca, on els nens aprofiten per fer els deures, i un grup de teatre hi fa els assajos.

Che Burrito.

Detall de la paret: Radio Kasike F.M.

La biblioteca.

Per la nostra sorpresa i vergonya, ens han fet una petita entrevista. Al final ha sortit bastant decent, i ens servirà d'entrenament pel programa que haurem de fer a Radio Rebelde.
En Jaume en directe.

dissabte, 16 d’agost del 2008

Dies d'Amèrica Llatina....

Dijous se'ns presentava un dia mogudet! Ens vàrem llevar i vàrem marxar cap a la Casa a fer una reunió amb ler persones que la coordinen i impulsen els seus projectes més importants. Tanmateix, ràpid se'ns va fer l'hora de marxar cap a l'acte dels presidents d'Amèrica Llatina. Un cop allà vàrem estar esperant una bona estona; seguretat al màxim, cançons d'autors com Silvio Rodríguez, banderes d'arreu, grans multituds... i quan ja gairabé estava tot apunt, un grup de persones va impedir l'evolució normal de l'acte perquè van ocupar zones que impedien tenir una bona seguretat. Finalment, tan sols va assistir a l'acte el nou president de la república: Fernando Lugo i el vicepresident cubà. Tot i així, la tarda va ser molt animada en general, i tot gràcies al dinamisme de la gent i especialment a la gran batukada que ens oferia contínuament el grup de percussionistes de la Casa, la Murga.

Reunió amb l'equip de La Casa de la Juventud.

Batukada de La Murga al Consejo Nacional de Deportes.

L'endemà ens vàrem llevar molt d'hora, havíem d'assistir a "la asunción del presidente" (presa de possesió per nosaltres). Tot Asunción i rodalies hi estava present, era un acte de gran magnitud. En aquest acte hi va assistir nombrosos presidents d¡arreu del món, entre d'altres, malauradament el príncep Felip de Borbó. Però tranquils, ja ens vàrem encarregar d'enfilar ben amunt una bandera republicana.

La Noe (fent una rebuda entremaliada al Príncep d'Espanya), i un ull de la Maria.

Més tard i després d'estar xerrant i bebent tereré amb la gent de la Casa, vam inaugurar una nova tradició: "El correpresidents", de l'hotel de Evo Morales, vàrem passar a l'antiga terminal de ferrocarrils on vam rebre a Rafael Correa, Fernando Lugo i Hugo Chávez.

Els "gruppies" dels presidents americans.

En Correa, que desperta passions entre les noies...

En Chávez... què direm que no sapigueu sobre aquest home?

El dissabte (ahir: 16 d'agost) vàrem celebrar el dia del Niño!!!! A Paraguay es celebra aquest dia en memòria als nens que varen morir a la guerra de la Triple Alianza, on Paraguay es defensava de l'aliança entre Brasil, Argentina i Uruguai. La novetat és que s'ha fet un acte per als nens i nenes a la Mburuvichá Róga (Casa del President), presidit per Lugo i Chávez. La dada més interessant és que mai la gent del carrer havia entrat a la residència del president, i vam poder comprovar (per primer cop en primera persona) que 60 anys de Partido Colorado han donat lloc a un autèntic palau ple de luxes per als presidents, que contrasta amb la pobresa en que viuen la majoria dels paraguayos... De tota manera, ha estat un dia molt xulo on els protagonistes, òbviament, han estat els nens.

Nens de tot Paraguay a la gespa de la Mburuvichá Róga.

I per últim, avui diumenge hem estat fent una mica "el guiri" per una ciutat situada a uns quilòmetres d'Asunción, Aregua, on hi ha molta artesania de ceràmica i un gran llac, tot i que molt contaminat.

Cuervo, Pata i la brigada païnt el dinar (i la Karmi fent la foto).

Bé, ens fa molta il·lusió que rebre els vostres comentaris i notícies, així que no pareu! I el brigadista endarrerit, que es vagi preparant que tenim moltes ganes que vingui!

Un petó!

dimecres, 13 d’agost del 2008

Algunes imatges 1

Chacarita, una de les zones més empobrides d'Asunción. No es veu a la foto, però just a la dreta està l'edifici de la Universidad Católica d'Asunción, una de les més importants, i la catedral. Vaja, res a veure amb las "chozas"

Tota la brigada (bé, 4 i michuri) al pati de la Casa de la Juventud

Visitant Departamento Central

Mala noticia: la brigada ha estat fraccionada. Bona notícia: ens ha agradat l'experiència :)
Avui ens hem separat per anar a visitar diferents ciutats del Departamento Central:
  • Equipo 1: Capitana Silvia, jugadora Mireia, camp San Lorenzo
  • Equipo 2: Capitans Agustin i Lauri, jugadors Uri i Noe, camp Lambaré
  • Equipo 3: Capitans Juan i Wilson, jugadors Jaume i Maria, camp Fernando de la Mora
Equipo 2
Tot ha començat a la quinta avenida de Asunción. Hem tingut la sort de poder anar en cotxe Lauri, Uri i jo (Noe), i hem anat nada más y nada menos que a l'edificia de la Alianza Patriótica para el Cambio (que són els de Lugo, els bons, tot i que el nom soni raret!!! ueueueue!). Després de targeta identificativa, control, militars amb metralletes a l'ascensor... hem pogut visitar el foradet que han cedit a la secretaria de Joventut.

Poc després ens hem dirigit cap a Lambaré, una ciutat molt propera a Asunción, i que a causa de les corrupcions actuals i passades manté una conflictiva relació amb Asunción a causa d'un cerro lambareño ocupat per zones residencials d'asuncencs.

Allà hem pogut realitzar la nostra segona gran visita... a Felix de Guarania!!! A la majoria no us deu sonar gaire, però és un gran revolucionari, exiliat durant la dictadura a Europa i a Cuba, i dedicat tota la seva vida a la potenciació del Guaraní. Tant Uri com jo ens hem trobat envoltats de llibres en guaraní, amb una actual traducció del Quijote en vers que encara està realitzant, i tot de mans d'un home gran d'edat (84 anys) però revolucionari i jove de ment. D'aqui hem sortit amb una entrada donada per l'acte de demà amb els presidents Llatinoamericans, amb un diccionari de castellà-guaraní i sobretot amb una gran lliçó sobre la lluita persistent pel canvi tot i la manca de salut.


Uri i Noe amb el Karaí Felix de Guarania

Seguidament hem anat a dinar a casa d'una familia, que ens ha convidat a Lauri, Uri, Agustín i a mi, a frijoles, tortillas i yuca i aqui ve la segona lliçó, sense demanar res a canvi.

A partir d'aquest moment, i ja amb les 14h marcades al meu rellotge, hem comçat a caminar i caminar per Lambare als barris de San Pablo i San Roque, Agustin i jo i Lauri i Uri, respectivament, picant casa per casa, convidant a l'acte dels presidents llatinoamericans. Tota una experiència; pobresa, alegria, il·lusió... i compromís!!

I ara, a la Casa de la Juventud... retransmitiendo para todos y todas vosotras!

Per despedir-me convidar-vos a veure les noticies demà Dijous a partir de les 13h parguayas (19h catalanes) per veure de lluny a Chavez, Correa, Morales, Kishner, Ortega i Lugo, i imaginar com nosaltres ho veiem d'a prop!:P

Equip 3
Bones! Nosaltres, (Maria i Jaume) hem acompanyat en Juan a la ciutat de Fernando de la Mora, una de les viles de la perifèria d'Asunción. Allà ens hem trobat el Willson i la Perla, dos companys del barri, amb els que hem estat treballant en l'elaboració d'unes pancartes de suport per dur a l'acte dels presidents i la presidenta. Hem dinat cap a les 3 de la tarda (molt tard segons l'horari paraguaià), tot i que hem agraït menjar una mica d'amanida després d'alimentar-nos durant dos dies a base de lomitos de carn. Just després hem sortit amb el company Willson a, com els nostres companys, fer convocàtoria casa per casa per l'acte de l'endemà.

En definitiva, una jornada una mica inesperada però molt enriquidora i engrescadora.

Equip 1 (ueeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!! plas plas plas ;)
Bé, avui és el primer dia que escric (hola, soy la Mireia). Com veieu m'han deixat l'última, i a sobre sola (¡qué calaña!). ¡No! És broma, és broma... Jo he marxat amb la Silvia, una cata-cata-catacrack, de debó. Hem fet un viatge de 40 minuts en "colectivo" (osease bus) i hem estat matí i tarda, sense parar, anant a veure amics i amigues que viuen a San Lorenzo, a visitar-los a la feina o a casa seva, o on fos, per explicar-los que demà estaran els presidents llatinoamericans a l'acte de recolzament a Lugo. Què dir! La gent encantadora, acollidora, parlant de les seves preocupacions, de què opinen sobre l'activitat de demà... I també tothom està aquí molt encuriosit per saber coses sobre Espanya: com es viu, com viuen les persones que hi emigren, com se'ls tracta... Aquí, tothom qui més qui menys té algun familiar o conegut a Espanya. Paradoxalment, tenen notícia d'alguns que voldríen tornar a casa seva però no tenen diners per pagar-se un bitllet d'avió... Así son las cosas.

Demà més! En exclusiva: presidentes latinoamericanos en Asunción!

dimarts, 12 d’agost del 2008

Ja som a Paraguay!

Per fi podem connectar a Internet! Fins avui no havíem pogut, gentilesa de COPACO, l'empresa estatal de connexió a la xarxa... Bé, retransmetent en directe des de la Casa de la Juventud, us fem un resum dels últims dos dies que han estat bastant ocupats i molt interessants.

Sortida a El Prat.

Per començar, després de 32 hores d'aeroports, la visita a São Paulo va ser genial... sobretot el seu espai de trànsit de l'aeroport, que és l'únic que vam poder veure durant les 10 hores que vam ser a Brasil perquè no ens van deixar sortir de l'aeroport.

Aeroport Charles De Gaulle

La llarga espera a São Paulo.

L'arribada a Asunción va anar de la mà de dues alegres paraguayas, Carmiña i Momi, a l'aero-colectivo (bus dels parguayos[*], caracteritzat per la seva velocitat, només comparable a la seva seguretat). Entre les coses més curioses només arribar, hi comptem l'addicció (literalment) dels paraguayos al tereré, que és com la hierba mate però amb aigua freda, molt millor amb la calor. Clar que no sempre en fa, i en dos dies que hem estat per aquí, un feia molta calor i al següent ens hem quedat xops i congelats.

El primer dia vam aprofitar per dormir molt i recuperar-nos del viatge, i ja l'endemà ben d'hora vam anar a conèixer La Casa de la Juventud, al Barrio Obrero, amb la seva Radio Rebelde i els sempre alegres i incomparables joves que la dirigeixen. Més endavant us parlarem en profunditat sobre aquest món, aquell dia ens vam centrar en el centre d'estudis Germinal.

Fent-la petar al pati de La Casa.

Val a dir que a Paraguay els llibres són un article de luxe, així que un centre com Germinal, que publica llibres i revistes accessibles a tota la població, és un focus de cultura. Més enllà d'això, en Marcello, el director de Germinal, ens va explicar els diferents cursos de formació que es feien, i l'últim llibre que acabaven de firmar, "Conociendo al P-MAS", un testimoni sobre un dels partits del bloc progressista de Fernando Lugo que ha guanyat les eleccions recentment, firmat ni més ni menys per Marta Harnecker!

Pels qui no ho sàpiguen, el passat abril un bloc de partits de tot tipus (des de comunistes fins a neoliberals), liderats per l'ex-bisbe Fernando Lugo, van presentar-se a les eleccions al govern de Paraguay. Qualsevol diria que una coal·lició tan estrafolària no podria guanyar al partit provinent de la dictadura de Stroessner i que ocupava des de feia 60 anys el poder sota el pintoresc nom de Partido Colorado. Doncs sí, el dia 20 d'abril els paraguayos van dir prou a la corrupció i al continuisme.

Precisament el proper divendres, dia 15 d'agost, el president electe Lugo prendrà posseció del seu càrrec, el que aquí en diuen la "asunción". En motiu d'aquest acte simbòlic, el dia anterior venen presidents de tota Amèrica Llatina (Chávez, Correa, Evo Morales, Ortega, Kirchner...) per commemorar aquest fet històric... d'això ja us en parlarem més endavant també.

I la cosa no queda aquí, avui hem rebut l'honor de ser convidats a participar en una campanya de televisió llançada pel mateix Lugo. Consistia fotografies de gent de tot el país, des de camperols a treballadors de la ciutat, joves i vells... i pel que sembla també catalans! La cosa ha degenerat en una emboscada quan ens han demanat que necessitaven una parella i l'Oriol i la Mireia hem hagut de fer el paperina abraçats i bojament enamorats...

La parella (fictícia!) que necessita Lugo.

El model de família feliç que vol Lugo.

Per últim, per la tarda ens hem reunit amb representants del Movimiento por la Revolución Estudiantil, una de les associacions d'estudiants majoritàries i que estan fent molta feina a la Facultat de Filosofia (coses com demanar una targeta de viatge a la meitat de preu pels estudiants).

Fins la propera... que tinguem Internet. Anem a sopar un lomito o un super Sancho Panza!

Asunción, 12 d'agost de 2008.

[*] Els més avispats haureu notat que posem "Paraguay" i no "Paraguai", i no és per equivocació... és més, pensem escriureu-ho així per tot el blog, ja que ens sembla més adequat essent els hostes d'aquests guaranies que ens tracten tan bé.

dissabte, 9 d’agost del 2008

Dia de partida!

Avui a les 18:20 prenem el vol cap a Asunción, via París i Sao Paulo, per arribar a les 17:10 de demà; és a dir, un dia sencer d'avions i escales.

A Sao Paulo hi estarem 12 hores així que aprofitarem per fer una mica de turisme en aquesta enorme ciutat.

Si tot va bé i AENA fa la feina que toca, és clar...

Bé, comença el compte enrere!

dimecres, 6 d’agost del 2008