divendres, 21 d’agost del 2009
dilluns, 10 d’agost del 2009
Reflexions de la primera setmana
Primer de tot considerem necessàries unes disculpes per no actualitzar diàriament el blog. Ja ens agradaria! Però la intensitat dels esdeveniments és tant gran que ens es difícil trobar un moment per poder posar-vos al dia a tots i totes. Accepteu doncs aquestes disculpes més sinceres.
Després d'una setmana a Asunción amb els nostres estimadíssims companys i companyes de la Casa de la Juventud, detallarem a mode d'informe la nostra activitat. La Casa de la Juventud és un espai autogestionat per joves que te com a principal objectiu ensenyar en els espais de participació col·lectiva, o sigui, organitzar. Aquesta tasca senzilla no és gens fàcil. No és fàcil a Catalunya, on existeix una gran desafecció per la política, i tampoc ho és aquí. No per desafecció, sinó perquè la llarguíssima nit de la dictadura Colorada i els successius anys de "democracia" sota el mateix color partidista es van encarregar d'acabar amb qualsevol moviment social i qualsevol espai de discussió política.
Quin és el mètode? El coneixem tots i totes. El métode passa per treballar profundament a la base, al carrer, a prop de la gent amb qui pretens impulsar un canvi, una transformació. Nosaltres tenim la sort de poder participar d'un d'aquests espais específics: els menjadors populars. El projecte dels menjadors populars pot semblar una ximpleria als ulls d'alguns, pot semblar inclús un projecte extremadament exicencialista, carregat d'una gran dosi de moralitat. És això, i molt més, i per això és important per fomentar un canvi.
El projecte dels menjadors populars té com a principal objectiu garantir l'alimentació bàsica als nens i nenes dels Bañados d'Asunción (barris suburbans i repoblats). El Paraguay, com tots els països capitalistes ens presenta moltes contradiccions i injustícies. Una d'aquestes és que tot i produïr 30 vegades més aliments dels que necessitaria el total de la població del país, aquesta no té garantida una alimentació bàsica. La producció d'aliments (sobretot carn) s'exporta en la seva totalitat, i aquí, només queden les restes (las víceras).
La Casa de la Juventud, a través del seu principal altaveu - Radio Rebelde - està impulsant una campanya que han posat per títol "Abrigando el cambio". El seu títol és tota una declaració de principis i ja trenca de facto amb qualsevol idea caritativa d'atenció o concienciació social. Des de la radio es dóna cobertura al motiu de la campanya i anima als veïns, comerços, escoles, parròquies... que participin fent una donació per poder celebrar el 16 d'agost el Dia del Niño al Bañado Sur.
Paral·lelament, des de la Casa de la Juventud es dóna suport als diferents menjadors que de forma més o menys autogestionada garanteixen cada dia menjar als nens (i també a les seves famílies). La tasca dels menjadors NO està organitzada des de l'estat. Es tracta de veïns dels mateixos barris humils que dia rere dia treballen per l'abastiment alimentari en aquests barris. La Casa col·labora amb ells i al mateix temps els ajuda a organitzar-se. Perquè l'objectiu subjacent d'aquest projecte passa perquè els homes i dones que realitzen la tasca dels menjadors tinguin les eines suficients per poder organitzar-se de forma col·lectiva i tirar endavant un marc unitari de lluita i treball per la sobirania alimentària de totes i cadascuna de les persones del país. Es tracta d'una qüestió de justícia social.
Amb la Casa de la Juventud també treballa en aquest projecte el MUS - Movimiento Urbano Socialista, un espai juvenil del mateix Bañado Sur (on el més gran té 21 anys), diferents organitzacions Jesuïtes que tenen contacte directe amb algun dels menjadors, com veïns, comerços i gent de tota mena.
Cal fer un punt i apart aquí, i comenta també el paper que està jugant la Secretaria d'Emergència Nacional. Camilo Soares, secretari general del SEN, aposta per tirar endavant una política d'aquesta institució amb un alt component transformador. Considera que el SEN tant sols ha d'actuar quan succeeix una tragèdia com ara inundacions, o altres desastres naturals, o incendis urbans i un llarg etc. es un acte d'irresponsabilitat per qualsevol govern amb caràcter popular. El SEN de l'actual govern considera que el problema de l'alimentació ha de ser tractat des de la seva institució, i per això proveeix als diferents menjadors populars de productes bàsics per cuinar el menjar. Aquesta aposta política del SEN però es queda limitada, ja que tot i que des del SEN, amb el P-MAS al front, tirint endavant aquests projectes, després cal que les altres àrees de governació també actuin i cooperint. Aquí és on trobem la primera limitació, que causa les grans limitacions dels menjadors, com són qüestions d'infraestructura, de quantitat d'aliments per menjador i altres.
L'altra qüestió important a destacar es el procés d'organització i coordinació dels diferents menjadors. S'està constituint la CORCOPAI, la coordinadora de menjadors populars. Tot i que el procés és encara encipient, veure aquest procés és molt formatiu per pentendre també qüestions de participació popular en un país que durant més de 50 anys van reprimir i perseguir qualsevol digne de participació activa.
EL BAÑADO EXISTE!
Després d'una setmana a Asunción amb els nostres estimadíssims companys i companyes de la Casa de la Juventud, detallarem a mode d'informe la nostra activitat. La Casa de la Juventud és un espai autogestionat per joves que te com a principal objectiu ensenyar en els espais de participació col·lectiva, o sigui, organitzar. Aquesta tasca senzilla no és gens fàcil. No és fàcil a Catalunya, on existeix una gran desafecció per la política, i tampoc ho és aquí. No per desafecció, sinó perquè la llarguíssima nit de la dictadura Colorada i els successius anys de "democracia" sota el mateix color partidista es van encarregar d'acabar amb qualsevol moviment social i qualsevol espai de discussió política.
Quin és el mètode? El coneixem tots i totes. El métode passa per treballar profundament a la base, al carrer, a prop de la gent amb qui pretens impulsar un canvi, una transformació. Nosaltres tenim la sort de poder participar d'un d'aquests espais específics: els menjadors populars. El projecte dels menjadors populars pot semblar una ximpleria als ulls d'alguns, pot semblar inclús un projecte extremadament exicencialista, carregat d'una gran dosi de moralitat. És això, i molt més, i per això és important per fomentar un canvi.
El projecte dels menjadors populars té com a principal objectiu garantir l'alimentació bàsica als nens i nenes dels Bañados d'Asunción (barris suburbans i repoblats). El Paraguay, com tots els països capitalistes ens presenta moltes contradiccions i injustícies. Una d'aquestes és que tot i produïr 30 vegades més aliments dels que necessitaria el total de la població del país, aquesta no té garantida una alimentació bàsica. La producció d'aliments (sobretot carn) s'exporta en la seva totalitat, i aquí, només queden les restes (las víceras).
La Casa de la Juventud, a través del seu principal altaveu - Radio Rebelde - està impulsant una campanya que han posat per títol "Abrigando el cambio". El seu títol és tota una declaració de principis i ja trenca de facto amb qualsevol idea caritativa d'atenció o concienciació social. Des de la radio es dóna cobertura al motiu de la campanya i anima als veïns, comerços, escoles, parròquies... que participin fent una donació per poder celebrar el 16 d'agost el Dia del Niño al Bañado Sur.
Paral·lelament, des de la Casa de la Juventud es dóna suport als diferents menjadors que de forma més o menys autogestionada garanteixen cada dia menjar als nens (i també a les seves famílies). La tasca dels menjadors NO està organitzada des de l'estat. Es tracta de veïns dels mateixos barris humils que dia rere dia treballen per l'abastiment alimentari en aquests barris. La Casa col·labora amb ells i al mateix temps els ajuda a organitzar-se. Perquè l'objectiu subjacent d'aquest projecte passa perquè els homes i dones que realitzen la tasca dels menjadors tinguin les eines suficients per poder organitzar-se de forma col·lectiva i tirar endavant un marc unitari de lluita i treball per la sobirania alimentària de totes i cadascuna de les persones del país. Es tracta d'una qüestió de justícia social.
Amb la Casa de la Juventud també treballa en aquest projecte el MUS - Movimiento Urbano Socialista, un espai juvenil del mateix Bañado Sur (on el més gran té 21 anys), diferents organitzacions Jesuïtes que tenen contacte directe amb algun dels menjadors, com veïns, comerços i gent de tota mena.
Cal fer un punt i apart aquí, i comenta també el paper que està jugant la Secretaria d'Emergència Nacional. Camilo Soares, secretari general del SEN, aposta per tirar endavant una política d'aquesta institució amb un alt component transformador. Considera que el SEN tant sols ha d'actuar quan succeeix una tragèdia com ara inundacions, o altres desastres naturals, o incendis urbans i un llarg etc. es un acte d'irresponsabilitat per qualsevol govern amb caràcter popular. El SEN de l'actual govern considera que el problema de l'alimentació ha de ser tractat des de la seva institució, i per això proveeix als diferents menjadors populars de productes bàsics per cuinar el menjar. Aquesta aposta política del SEN però es queda limitada, ja que tot i que des del SEN, amb el P-MAS al front, tirint endavant aquests projectes, després cal que les altres àrees de governació també actuin i cooperint. Aquí és on trobem la primera limitació, que causa les grans limitacions dels menjadors, com són qüestions d'infraestructura, de quantitat d'aliments per menjador i altres.
L'altra qüestió important a destacar es el procés d'organització i coordinació dels diferents menjadors. S'està constituint la CORCOPAI, la coordinadora de menjadors populars. Tot i que el procés és encara encipient, veure aquest procés és molt formatiu per pentendre també qüestions de participació popular en un país que durant més de 50 anys van reprimir i perseguir qualsevol digne de participació activa.
EL BAÑADO EXISTE!
dijous, 6 d’agost del 2009
Paiva tacumbu!
El dimecres 5 d'agost, després de 5 anys d'espera va sortir la sentència de la Sala del Penal de la Corte Suprema, condemnant als imputats per l'assassinat de 400 persones al Ycuá Bolaños. Des d'aquí ens volem solidaritzar amb totes les víctimes que han estat lluitant durant aquest llarg temps per tal que es faci justícia.
Ens semblarà extranyíssim, i totalment injust que la persona responsable de 400 morts innocents tant sols tingui una condemna de 12 anys - que com ens expliquen els nostres companys d'Asunción, vindria a ser la mateixa condemna que se'ls imposa als qui especulen amb material forestal -, però com va recalcar Bersabe Meza, una de les portaveus de les víctimes i familiars de la tragèdia, aquesta sentència obre un raig d'esperança pel poble de Paraguay, i sobretot és un pas endavant per recuperar la dignitat i pels qui van perdre tota mena de confiança amb el seu país tinguin motius per recuperar-la.
Al 2004, al Ycuá Bolaños de Trinidad un incendi produït per una guspira a l'estractor de la cuina va arrassar amb tot el supermercat. Dins l'establiment es trobaven unes 700 persones. Quan les flames arriben a l'àrea comercial, les persones comencen a córrer per salvar la seva vida, però el propietari de la cadena de supermercats dóna l'ordre de tancar les portes i exigeix que només es podrà sortir si es paga els productes que s'emporten. Juan Pío Paiva i el seu fill Víctor "Gordo"Paiva, van destrossar la vida de milers de persones al prendre aquesta decisió, i la seva supèrvia va acabar amb la vida de 400 persones.
Durant aquests 5 anys, més de 70 jutges s'han estat traspassant el cas, sense prendre el compromís de fer justícia i de dignificar les víctimes i familiars dels morts. Tanmateix la unitat en l'acció i la contudència de la veu de les víctimes ha anat guanyant terreny i ha fet sentir-se per més que la corruptela i els diners,i quan no les armes, les volguessin fer callar.
Us deixem aquí una foto de la concentració que automàticament 1 minut després que sortís la sentència, es convoca davant de la casa de l'assassí. Paiva tacumbu! que és el mateix que: Paiva a la presó!
Ens semblarà extranyíssim, i totalment injust que la persona responsable de 400 morts innocents tant sols tingui una condemna de 12 anys - que com ens expliquen els nostres companys d'Asunción, vindria a ser la mateixa condemna que se'ls imposa als qui especulen amb material forestal -, però com va recalcar Bersabe Meza, una de les portaveus de les víctimes i familiars de la tragèdia, aquesta sentència obre un raig d'esperança pel poble de Paraguay, i sobretot és un pas endavant per recuperar la dignitat i pels qui van perdre tota mena de confiança amb el seu país tinguin motius per recuperar-la.
Al 2004, al Ycuá Bolaños de Trinidad un incendi produït per una guspira a l'estractor de la cuina va arrassar amb tot el supermercat. Dins l'establiment es trobaven unes 700 persones. Quan les flames arriben a l'àrea comercial, les persones comencen a córrer per salvar la seva vida, però el propietari de la cadena de supermercats dóna l'ordre de tancar les portes i exigeix que només es podrà sortir si es paga els productes que s'emporten. Juan Pío Paiva i el seu fill Víctor "Gordo"Paiva, van destrossar la vida de milers de persones al prendre aquesta decisió, i la seva supèrvia va acabar amb la vida de 400 persones.
Durant aquests 5 anys, més de 70 jutges s'han estat traspassant el cas, sense prendre el compromís de fer justícia i de dignificar les víctimes i familiars dels morts. Tanmateix la unitat en l'acció i la contudència de la veu de les víctimes ha anat guanyant terreny i ha fet sentir-se per més que la corruptela i els diners,i quan no les armes, les volguessin fer callar.
Us deixem aquí una foto de la concentració que automàticament 1 minut després que sortís la sentència, es convoca davant de la casa de l'assassí. Paiva tacumbu! que és el mateix que: Paiva a la presó!
dimarts, 4 d’agost del 2009
ROIMEMA KOAPE!
Després de gairebé 24 hores de viatge, amb incidents varis entre aeroports (res que no es pugui solventar des d'una actitud transformadora i amb molta "buena onda") hem arribat a Asunción.
I avui, després de 3 dies intensos, fem un petit recès per poder donar notícies nostres a l'altra banda del charquito. Ho farem al ritme de Sublime, grup que Kuervo molt amablement ens està ensenyant.
Us deixem aquí un recull de fotos d'aquests primers dies on hem estat coneixent a la gent de la Casa de la Juventud, una gent recompromesa amb la justícia social. Les localitzacions: la Casa de la Juventud, en barrio obrero; al Bañado Sur en un dels menjadors per a nens on estarem treballant o de marxa davant el ministeri de justicia exigint justícia per les víctimes de Puerto Casado.
by Júlia i Lluís
I avui, després de 3 dies intensos, fem un petit recès per poder donar notícies nostres a l'altra banda del charquito. Ho farem al ritme de Sublime, grup que Kuervo molt amablement ens està ensenyant.
Us deixem aquí un recull de fotos d'aquests primers dies on hem estat coneixent a la gent de la Casa de la Juventud, una gent recompromesa amb la justícia social. Les localitzacions: la Casa de la Juventud, en barrio obrero; al Bañado Sur en un dels menjadors per a nens on estarem treballant o de marxa davant el ministeri de justicia exigint justícia per les víctimes de Puerto Casado.
by Júlia i Lluís
dimarts, 9 de setembre del 2008
Jajohechapeve o " fins aviat" !
Bé, ja per acabar de rematar el nostre viatge, us deixem amb una prova visible de com ens hem sentit aquest mes al Paraguay. Però abans de res, voldríem donar-vos les gràcies a totes aquelles persones que ens heu anat seguint a través del blog; que heu aguantat les nostres parrafades i que a més ens heu respost. No cal dir res més perquè ens començarem a veure les cares a partir de dijous!
Una forta abraçada!
Una forta abraçada!
divendres, 5 de setembre del 2008
Fent el "guiri" per Iguazú....
Després de dies i dies sense passar per aquí, venim carregats de fotos de la nostra petita escapadeta a les catarates d'Iguazú. Dilluns a la nit vàrem fer camí cap a Ciudad del Este (ciutat fronterera amb Brasil). Un cop allà i havent fet els tràmits burocràtics exigits (passaports i segells país amunt país avall) vàrem arribar a la ciutat brasilera de Foz de Iguazú. Més tard, i un cop a la reserva natural de la qual formen part les catarates, vàrem poder contemplar-les des del costat del Brasil, ja que estan dividides simbòlicament en dues parts: la part brasilera i l'argentina, sempre acompanyats del nostre guia paraguayo, el Pata!
Les cascades des de Brasil.
La Garganta del Diablo.
L'endemà ben aviat, va ser el torn del costat argentí. Des d'allà, a diferència del Brasil, les catarates gairebé es podien tocar... era una sensació molt més directa que no pas des del costat brasiler, en el qual teníem una visió amb més panoràmica. A més a més, i per acabar de fer "el turista" vàrem pujar a una llanxa que ens acostava molt a les catarates i òbviament, vàrem acabar ben xops!
Des del cantó argentí.
Des de la barca acostant-nos a la dutxa...
La quantitat d'aigua que queia gariebé marejava...
Bé...les sensacions que vàrem experimentar són bastant indescriptibles...només dir-vos que és un lloc impressionant! I per aquest motiu us farem una mica d'enveja amb aquestes fotos!
Vista frontal de la barca.
Les noies...
...els nois...
I la brigada al complet!
I finalment alguns vídeos:
Fins aviat!
Les cascades des de Brasil.
La Garganta del Diablo.L'endemà ben aviat, va ser el torn del costat argentí. Des d'allà, a diferència del Brasil, les catarates gairebé es podien tocar... era una sensació molt més directa que no pas des del costat brasiler, en el qual teníem una visió amb més panoràmica. A més a més, i per acabar de fer "el turista" vàrem pujar a una llanxa que ens acostava molt a les catarates i òbviament, vàrem acabar ben xops!
Des del cantó argentí.
Des de la barca acostant-nos a la dutxa...
La quantitat d'aigua que queia gariebé marejava...Bé...les sensacions que vàrem experimentar són bastant indescriptibles...només dir-vos que és un lloc impressionant! I per aquest motiu us farem una mica d'enveja amb aquestes fotos!
Vista frontal de la barca.
Les noies...
...els nois...
I la brigada al complet!I finalment alguns vídeos:
Karaoke!
Entrevista a la Mireia "Barrull" a Catalunya Ràdio.
Fins aviat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
