Ja som a Paraguay!

Per fi podem connectar a Internet! Fins avui no havíem pogut, gentilesa de COPACO, l'empresa estatal de connexió a la xarxa... Bé, retransmetent en directe des de la Casa de la Juventud, us fem un resum dels últims dos dies que han estat bastant ocupats i molt interessants.

Sortida a El Prat.

Per començar, després de 32 hores d'aeroports, la visita a São Paulo va ser genial... sobretot el seu espai de trànsit de l'aeroport, que és l'únic que vam poder veure durant les 10 hores que vam ser a Brasil perquè no ens van deixar sortir de l'aeroport.

Aeroport Charles De Gaulle

La llarga espera a São Paulo.

L'arribada a Asunción va anar de la mà de dues alegres paraguayas, Carmiña i Momi, a l'aero-colectivo (bus dels parguayos[*], caracteritzat per la seva velocitat, només comparable a la seva seguretat). Entre les coses més curioses només arribar, hi comptem l'addicció (literalment) dels paraguayos al tereré, que és com la hierba mate però amb aigua freda, molt millor amb la calor. Clar que no sempre en fa, i en dos dies que hem estat per aquí, un feia molta calor i al següent ens hem quedat xops i congelats.

El primer dia vam aprofitar per dormir molt i recuperar-nos del viatge, i ja l'endemà ben d'hora vam anar a conèixer La Casa de la Juventud, al Barrio Obrero, amb la seva Radio Rebelde i els sempre alegres i incomparables joves que la dirigeixen. Més endavant us parlarem en profunditat sobre aquest món, aquell dia ens vam centrar en el centre d'estudis Germinal.

Fent-la petar al pati de La Casa.

Val a dir que a Paraguay els llibres són un article de luxe, així que un centre com Germinal, que publica llibres i revistes accessibles a tota la població, és un focus de cultura. Més enllà d'això, en Marcello, el director de Germinal, ens va explicar els diferents cursos de formació que es feien, i l'últim llibre que acabaven de firmar, "Conociendo al P-MAS", un testimoni sobre un dels partits del bloc progressista de Fernando Lugo que ha guanyat les eleccions recentment, firmat ni més ni menys per Marta Harnecker!

Pels qui no ho sàpiguen, el passat abril un bloc de partits de tot tipus (des de comunistes fins a neoliberals), liderats per l'ex-bisbe Fernando Lugo, van presentar-se a les eleccions al govern de Paraguay. Qualsevol diria que una coal·lició tan estrafolària no podria guanyar al partit provinent de la dictadura de Stroessner i que ocupava des de feia 60 anys el poder sota el pintoresc nom de Partido Colorado. Doncs sí, el dia 20 d'abril els paraguayos van dir prou a la corrupció i al continuisme.

Precisament el proper divendres, dia 15 d'agost, el president electe Lugo prendrà posseció del seu càrrec, el que aquí en diuen la "asunción". En motiu d'aquest acte simbòlic, el dia anterior venen presidents de tota Amèrica Llatina (Chávez, Correa, Evo Morales, Ortega, Kirchner...) per commemorar aquest fet històric... d'això ja us en parlarem més endavant també.

I la cosa no queda aquí, avui hem rebut l'honor de ser convidats a participar en una campanya de televisió llançada pel mateix Lugo. Consistia fotografies de gent de tot el país, des de camperols a treballadors de la ciutat, joves i vells... i pel que sembla també catalans! La cosa ha degenerat en una emboscada quan ens han demanat que necessitaven una parella i l'Oriol i la Mireia hem hagut de fer el paperina abraçats i bojament enamorats...

La parella (fictícia!) que necessita Lugo.

El model de família feliç que vol Lugo.

Per últim, per la tarda ens hem reunit amb representants del Movimiento por la Revolución Estudiantil, una de les associacions d'estudiants majoritàries i que estan fent molta feina a la Facultat de Filosofia (coses com demanar una targeta de viatge a la meitat de preu pels estudiants).

Fins la propera... que tinguem Internet. Anem a sopar un lomito o un super Sancho Panza!

Asunción, 12 d'agost de 2008.

[*] Els més avispats haureu notat que posem "Paraguay" i no "Paraguai", i no és per equivocació... és més, pensem escriureu-ho així per tot el blog, ja que ens sembla més adequat essent els hostes d'aquests guaranies que ens tracten tan bé.