Visitant Departamento Central

Mala noticia: la brigada ha estat fraccionada. Bona notícia: ens ha agradat l'experiència :)
Avui ens hem separat per anar a visitar diferents ciutats del Departamento Central:

• Equipo 1: Capitana Silvia, jugadora Mireia, camp San Lorenzo
• Equipo 2: Capitans Agustin i Lauri, jugadors Uri i Noe, camp Lambaré
• Equipo 3: Capitans Juan i Wilson, jugadors Jaume i Maria, camp Fernando de la Mora

Equipo 2
Tot ha començat a la quinta avenida de Asunción. Hem tingut la sort de poder anar en cotxe Lauri, Uri i jo (Noe), i hem anat nada más y nada menos que a l'edificia de la Alianza Patriótica para el Cambio (que són els de Lugo, els bons, tot i que el nom soni raret!!! ueueueue!). Després de targeta identificativa, control, militars amb metralletes a l'ascensor... hem pogut visitar el foradet que han cedit a la secretaria de Joventut.

Poc després ens hem dirigit cap a Lambaré, una ciutat molt propera a Asunción, i que a causa de les corrupcions actuals i passades manté una conflictiva relació amb Asunción a causa d'un cerro lambareño ocupat per zones residencials d'asuncencs.

Allà hem pogut realitzar la nostra segona gran visita... a Felix de Guarania!!! A la majoria no us deu sonar gaire, però és un gran revolucionari, exiliat durant la dictadura a Europa i a Cuba, i dedicat tota la seva vida a la potenciació del Guaraní. Tant Uri com jo ens hem trobat envoltats de llibres en guaraní, amb una actual traducció del Quijote en vers que encara està realitzant, i tot de mans d'un home gran d'edat (84 anys) però revolucionari i jove de ment. D'aqui hem sortit amb una entrada donada per l'acte de demà amb els presidents Llatinoamericans, amb un diccionari de castellà-guaraní i sobretot amb una gran lliçó sobre la lluita persistent pel canvi tot i la manca de salut.

Uri i Noe amb el Karaí Felix de Guarania

Seguidament hem anat a dinar a casa d'una familia, que ens ha convidat a Lauri, Uri, Agustín i a mi, a frijoles, tortillas i yuca i aqui ve la segona lliçó, sense demanar res a canvi.

A partir d'aquest moment, i ja amb les 14h marcades al meu rellotge, hem comçat a caminar i caminar per Lambare als barris de San Pablo i San Roque, Agustin i jo i Lauri i Uri, respectivament, picant casa per casa, convidant a l'acte dels presidents llatinoamericans. Tota una experiència; pobresa, alegria, il·lusió... i compromís!!

I ara, a la Casa de la Juventud... retransmitiendo para todos y todas vosotras!

Per despedir-me convidar-vos a veure les noticies demà Dijous a partir de les 13h parguayas (19h catalanes) per veure de lluny a Chavez, Correa, Morales, Kishner, Ortega i Lugo, i imaginar com nosaltres ho veiem d'a prop!:P

Equip 3
Bones! Nosaltres, (Maria i Jaume) hem acompanyat en Juan a la ciutat de Fernando de la Mora, una de les viles de la perifèria d'Asunción. Allà ens hem trobat el Willson i la Perla, dos companys del barri, amb els que hem estat treballant en l'elaboració d'unes pancartes de suport per dur a l'acte dels presidents i la presidenta. Hem dinat cap a les 3 de la tarda (molt tard segons l'horari paraguaià), tot i que hem agraït menjar una mica d'amanida després d'alimentar-nos durant dos dies a base de lomitos de carn. Just després hem sortit amb el company Willson a, com els nostres companys, fer convocàtoria casa per casa per l'acte de l'endemà.

En definitiva, una jornada una mica inesperada però molt enriquidora i engrescadora.

Equip 1 (ueeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!! plas plas plas ;)
Bé, avui és el primer dia que escric (hola, soy la Mireia). Com veieu m'han deixat l'última, i a sobre sola (¡qué calaña!). ¡No! És broma, és broma... Jo he marxat amb la Silvia, una cata-cata-catacrack, de debó. Hem fet un viatge de 40 minuts en "colectivo" (osease bus) i hem estat matí i tarda, sense parar, anant a veure amics i amigues que viuen a San Lorenzo, a visitar-los a la feina o a casa seva, o on fos, per explicar-los que demà estaran els presidents llatinoamericans a l'acte de recolzament a Lugo. Què dir! La gent encantadora, acollidora, parlant de les seves preocupacions, de què opinen sobre l'activitat de demà... I també tothom està aquí molt encuriosit per saber coses sobre Espanya: com es viu, com viuen les persones que hi emigren, com se'ls tracta... Aquí, tothom qui més qui menys té algun familiar o conegut a Espanya. Paradoxalment, tenen notícia d'alguns que voldríen tornar a casa seva però no tenen diners per pagar-se un bitllet d'avió... Así son las cosas.

Demà més! En exclusiva: presidentes latinoamericanos en Asunción!